Un grup de larves vivien al fons d’un vell estany i no entenien per què quan una s’enfilava per una tija fins a la superfície de l’aigua, no tornava mai més a baixar al fons. Una a l’altra es van juramentar:

la primera que arribi a dalt tornarà per informar-nos del que li ha passat.

Aviat una d’elles sentí un desig irresistible d’enfilar-se. Va començar el seu camí, amb vacil·lació, per una de les tiges. Quan finalment arribà a fora de l’aigua, es posà a descansar damunt una fulla.

De seguida experimentà una transformació irresistible en tot el seu cos i es convertí de cop i volta en una libèl·lula d’ales magnífiques. Va voler complir la promesa, però fou en va. Volava una i altra vegada damunt l’estany i podia veure al fons les seves amigues, però no podia abastar-les. Va entendre que des d’aleshores entre ella i les seves amigues res no era comú.

El fet que després de la nostra transformació, que en diem mort, no puguem veure els nostres amics ni establir comunicació amb ells, no vol dir que no existeixin.

WALTER DUDLEY, CITAT PER MICHAEL DUFOUR