Mentre era bisbe de Venècia el qui més tard seria el papa Joan Pau I visitava de tant en tant una residència d’ancians. Una vegada —explicava ell mateix—
va parlar amb una anciana que estava malalta:

—¿Com es troba?

—El menjar és bo.

—¿Té fred? ¿Hi ha prou calefacció?

—No està malament.

—Llavors, ¿està contenta?

—No. Miri, estava a punt de plorar.

—¿Per què?

—La meva nora i el meu fill mai no vénen a veure’m. M’agradaria tant veure els meus néts...

—És veritat, no n’hi ha prou amb la calefacció i el menjar. El que conta és el cor. Hem de pensar en el cor dels nostres ancians. El Senyor va manar-nos estimar i respectar els nostres pares, per més que siguin vells. Sant Pau va dir que la caritat és l’ànima de la justícia. Però jo sempre recomano no solament els grans actes de caritat, sinó els petits.