Un sacerdot visitava sovint un malalt a domicili. I sempre veia amb estranyesa una cadira buida junt al seu capçal. Un dia es decidí a preguntar-li:

—¿Què hi fa aquesta cadira buida al costat del teu llit?

—No està pas buida —va dir el malalt—. Hi seu Jesús i estava parlant amb ell quan ha arribat vostè...

Durant molts anys he tingut dificultat de pregar, fins que un bon amic va dir-me que l’oració era simplement parlar amb Jesús. Va aconsellar-me que imaginés Jesús assegut en una cadira al meu costat: que parlés amb ell, que escoltés el que em deia i li oferís tota la meva vida. Des d’aleshores no he tingut cap dificultat per pregar.

Uns dies més tard la filla del malalt va anar a casa del sacerdot per informar-lo que el seu pare ja havia mort.

—Vaig deixar-lo tot sol un parell d’hores —va dir—. ¡Tot ell tenia un posat tan ple de pau! Quan vaig tornar a l’habitació ja era mort. Però vaig adonar-me d’una cosa molt estranya: el seu cap no reposava damunt el coixí del llit sinó sobre una cadira col·locada al seu costat.

ANTHONY DE MELLO