Un pastor que es trobava passejant pel camp va veure un niu d’ocellets en una branca d’un arbre.

En aquell moment estaven sols perquè els pares havien anat a cercar menjar. El pastor agafà els ocellets i els tancà en una gàbia.

Quan van arribar els pares, en no trobar els seus fills, els cercaren desesperadament pertot arreu. Per fi van trobar la gàbia amb els fills a dins.

Els ompliren de carícies i des d’aleshores es van escarrassar encara més per dur-los menjar.

El pastor, en veure’ls, va pensar:

—Si els pares tenen tant interès a alimentar els fills, vull comprovar com ho fan els fills amb els seus pares, ja que han d’estar agraïts a tant d’amor.

Amb un filat va aconseguir atrapar els pares, donant immediatament la llibertat als fills, els quals, joiosos, emprengueren el vol. Vanament els pares esperaren
la tornada.

Al cap d’un cert temps van morir de gana i de tristesa.

J. LAFONTAINE