Hi havia una vegada una dona molt devota i plena d’amor de Déu. Tenia per costum anar a l’església cada matí, i pel camí solien envoltar-la nens pobres i captaires, però ella anava tan capficada en les seves devocions, que no en feia cas.
Un bon dia va arribar a l’església en el moment que començava el culte i estava tancada. Va empènyer la porta, però ningú no va obrir. Va tornar a empènyer,
aquest cop més fort, i va veure que la porta estava tancada amb clau.
Es va amoïnar perquè no havia pogut assistir al culte per primera vegada en molts anys. No sabent què fer, va mirar a dalt, i... justament allí, davant dels seus ulls, va veure una nota clavada a la porta amb una xinxeta.
La nota deia:
—Sóc aquí fora.
ANTHONY DE MELLO