Amagat entre muntanyes, hi havia un poble. Al sabater n’hi passà una de grossa. Mentre estava resant, va rebre una bona nova de part d’un missatger
misteriós:

—Joan, la teva vida agrada a Déu. T’anuncio que avui mateix el Senyor Jesús et visitarà.

—El sabater, ple de joia, començà a escombrar i ordenar la botiga. De sobte, entrà una dona de mala fama. El sabater encetà una conversa amb ella, però
pensava:

—Ai, Déu meu, si Jesús arriba en aquest moment i em troba parlant amb aquesta dona!

Amb tot, el sabater no forçà la dona a anar-se’n.

Per fi es quedà sol i continuà treballant. El seu cap no parava de rumiar:

—Com deu ser Jesús?

Mentre barrinava, no s’adonà que havien entrat uns nous visitants: una dona pobra amb el seu marrec.

—Bon dia, Joan!

—Ai, quin ensurt! Veig que portes el marrec. Està magre. Apa, noi, té una poma!

Aquell dia, l’infant i la seva mare van sortir de la botiga amb un parell de sabates noves. Mentre tots dos, —necessitats d’ajuda, però sobretot d’amor— s’allunyaven, el sabater tornava a somniar en la visita...

Però la visita de Crist no semblava possible, perquè la porta va fer un espetec i entrà un home més ple de vi que no pas de seny.

—No tens un got d’aiguardent, germà? Fa tants dies que només bec aigua... ardent!

I esclafí a riure.

—Vine, seu! Només tinc una gerra d’aigua fresca i el dinar, que et convido a compartir.

El sabater dinà amb el borratxo i van fer petar la xerrada. El borratxo sortí d’aquella casa amb ganes de prendre’s la vida més seriosament. Van passar
les hores i es va fer tard. Crist encara era per arribar. El sabater començà la seva pregària del vespre i va queixar-se amb molta pena:

—Senyor, ¿per què no heu vingut?

Aleshores va sentir una veu fonda al seu interior que l’omplí de pau:

—Joan, jo t’he visitat cada vegada que algú ha trucat a la teva porta. Us ho asseguro; tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus, més petits, a mi m’ho fèieu (Mt 25, 40).

LA VISITA INESPERADA (AUDIOVISUAL). EDITORIAL CLARET.