Mai no és insuportable cada moment, si el vius amb plenitud. El que és insuportable és estar aquí a les deu del matí i tenir el pensament a les sis de la tarda.

El rellotger estava a punt de subjectar el pèndol d’un rellotge de paret quan, tot sorprès, va sentir que el pèndol parlava.

—Si us plau, senyor, no ho feu! —va dir el pèndol—. Us agrairé de cor que no em colleu. Afigureu-vos el nombre de vegades que hauré de fer “tic-tac” dia i nit... Un pilot de vegades cada minut, seixanta minuts a l’hora, vint-i-quatre hores al dia, trescents-seixanta-cinc dies a l’any, i sempre el mateix, any rere any... No ho podré pas suportar.

Però el rellotger va respondre:

—No pensis en el futur. Limita’t a fer un “tictac” cada vegada, i gaudiràs de cada “tic-tac” durant la resta de la vida.

I això fou exactament el què el pèndol va decidir.

Encara avui fa “tic-tac” com si res no hagués passat.