Un avar enterrà el seu or al peu d’un arbre del seu jardí. Cada setmana el desenterrava i se l’estava mirant hores i hores. Però un bon dia un lladre l’espià i li robà el tresor. Quan l’avar arribà a l’indret, com de costum, només hi trobà un forat buit.

Començà a fer esgarips de dolor que trencaven el cor. Els veïns el van sentir i corrents anaren a veure què passava. Un d’ells li va preguntar:

—En què feies servir l’or?

—En res —respongué l’avar. Només el contemplava cada setmana.

—Bé, aleshores —digué el veí—, pel mateix preu pots venir cada setmana a mirar el forat!

No són els nostres diners, sinó la nostra capacitat de fruir-ne el que ens fa rics o pobres. Escarrassar-se per acumular riqueses i no ser capaços de gaudir-ne és el mateix que no tenir cabells i fer col·leció de pintes.

ANTHONY DE MELLO