Odi: La ferida que no es cura

Un expresidiario d'un camp de concentració nazi va anar a visitar un amic que havia compartit amb ell tan penosa experiència. De tant en tant solien trobar-se per comentar aquell temps terrible d'horror i crueltat. Després de saludar-se com a germans, la conversa va recaure sobre el temps passat i els records que afloraven a les seves ments. En un moment de la conversa, el visitant va preguntar al seu amic:

- Has oblidat ja els nazis?.
- Doncs no. Encara segueixo odiant-los amb tot l'ànima.
- Llavors -li va dir apaciblement el seu amic-, encara segueixen tenint-te empresonat.

Els nostres enemics no són els que ens odien, sinó aquells als quals nosaltres odiem.

(Anthony de Melo)