"El amor és pacient i bondadós; no té enveges, ni orgull, ni vanitat. No és mal educat, ni egoista; no s'enfada ni guarda rancúnia; no se'n alegra de la injustícia, sinó que troba la seva alegria en la veritat. Tot ho disculpa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho aguanta.

L'amor no passa mai. Desapareixerà el do de parlar en nom de Déu, cessarà el do d'expressar-se en un llenguatge misteriós, i desapareixerà també el do del coneixement profund. Perquè ara el nostre saber és imperfecte, com és imperfecta la nostra capacitat de parlar en nom de Déu; però quan vingui el perfecte, desapareixerà l'imperfecte. Quan jo era nen, parlava com un nen, pensava com un nen; en fer-me home, vaig deixar enrere les coses de nen. Ara veiem a través d'un mirall i foscor; llavors veurem cara a cara. Ara coneixo imperfectament, llavors coneixeré com Déu mateix em coneix.

Ara subsisteixen aquestes tres coses: la fe, l'esperança, l'amor, però la més excel·lent de totes és l'amor".