Bernabé era conegut com a “Ben parlat”. Els mateixos apòstols l'escoltaven amb entusiasme. Gràcies al prestigi que tenia, va poder introduir a Pau, convertit, en la comunitat cristiana. Això va ser l'any 38 de la nostra era.

Llavors va córrer la notícia que a Antioquia els cristians estaven creixent. Calia anar a organitzar aquella església, i els van enviar a Pau i a Bernabé. És allà, després d'un any, quan l'Esperit Sant parla enmig d'una assemblea: “Separau-me a Pau i a Bernabé per a l'obra a la qual els he cridat”. Comença la gran missió. El primer destí, la pàtria de Bernabé: Xipre.

Prediquen amb tant d'entusiasme que el procònsol Sergi Pau els crida i es converteix en cristià. Després d'aquest triomf, decideixen sortir a estendre la missió; s'hi uneix Marcos, nebot de Bernabé. Comencen els “perills en els rius, perillosos lladres, perills dels deserts”. Marcos s'espanta i torna a casa. Els altres recorren tota l'Àsia Menor durant cinc anys, fins que els volen adorar com a déus, cosa que rebutgen esquinçant-se les vestidures i recordant que són homes com tots i que no cal adorar els ídols sinó el “Déu viu i veritable”. Era l'any 50.