“Queia la tarda als jardins del palau del Duc. Aquest passejava entre les arbredes i les bardisses plenes de flors, acompanyat per un músic cec, que també li feia de conseller, donada la seva saviesa. Mirant el sol que declinava, el Duc es va dirigir al seu acompanyant:
- Ja tinc setanta anys - va dir el Duc al seu músic cec-, i encara que volgués estudiar i llegir alguns llibres, crec que ja és massa tard.
- Per què no encens la vela? Va suggerir el músic.
- Com s'atreveix un súbdit a fer broma amb el seu senyor?- Exclamo el Duc enutjat.
- Jo el músic cec, mai no gosaria pronunciar inconveniències en presència del meu senyor. Però he sentit a dir que si un home és aficionat a l'estudi en la joventut, el seu futur serà brillant com el sol matinal; si s'aficiona a l'estudi a la seva edat mitjana, serà com el sol de mig dia; mentre que si es comença a estudiar de vell, serà com la flama d'una espelma. Encara que la vela no és molt brillant, almenys és millor que caminar a les palpentes a la foscor. El Duc hi va estar d'acord”. (Popular Xinès)