“Quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, a qui els agrada pregar drets a les sinagogues ia les cantonades de les places perquè els vegi la gent. Us asseguro que ells ja han rebut la seva recompensa. Tu quan pregues, entra a la teva habitació, tanca la porta i prega el teu Pare, que està en secret; i el teu Pare, que veu en allò secret, et premiarà. I en pregar, no us perdeu en paraules com fan els pagans, creient que Déu els escoltarà per molt parlar. No sigueu com ells, perquè ja sap el vostre Pare el que necessiteu abans que vosaltres els ho demaneu. Vosaltres pregueu així: Pare nostre, que sou al cel, santificat sigui el vostre nom; vingui a nosaltres el teu Regne; feu-vos la vostra voluntat a la terra com al cel; dóna'ns avui el pa que necessitem; perdona'ns les nostres ofenses, com també nosaltres perdonem els qui ens ofenen; no ens deixis caure en la temptació; i lliura'ns del mal. Perquè si vosaltres perdoneu als altres les seves culpes, també us perdonaran a vosaltres el vostre Pare celestial. Però si no perdoneu els altres, tampoc el vostre Pare perdonarà les vostres culpes”.