Avui és la festa d´un gran cristià i sant: Francesc d´Assís, un home extraordinari. Hi ha hagut pocs personatges tan revolucionaris com ell al món; ell va muntar en el seu temps la revolució dels pobres. Ningú com ell no ha estat tan ecologista. Ningú no ha sentit tant amor per la natura, els animals, les feres i el sol.

Era un jove de la moguda del temps. Però quan tenia 22 anys va caure malalt, va veure de prop la realitat de la mort i la seva vida va fer un canvi radical. Un dia va entrar a la botiga del seu pare, va agafar una pila de peces de roba, les va muntar en un burro i les va vendre. Va prendre els diners i els va donar al rector del seu poble perquè arreglés l'església. Quan se'n va assabentar el pare, va ser on el bisbe va reclamar-li els diners. Aleshores Francesc es va despullar a la plaça, va agafar totes les seves robes i les va lliurar al seu pare davant de tots; i va dir en veu cridada: “Des d'ara no tindré més pare que Déu”. Després es va posar a viure pobrament. Als 27 anys va començar a conèixer els seus primers seguidors que, de mica en mica, es van anar convertint en milers i milers. Eren els franciscans, que encara viuen entre nosaltres. Va morir als 46 anys, completament cec i amb el goig de rebre els estigmes de la passió del Senyor.