Una nit freda d'hivern, un asceta errant va demanar asil en un temple. El pobre home estava tremolant sota la neu, i el sacerdot del temple, encara que era poc inclinat a deixar-lo entrar va acabar accedint: “Està bé, però només aquella nit. Això és un temple, no un asil. Al matí hauràs de marxar”. A altes hores de la nit, el sacerdot va sentir un estrany crepitar. Va anar ràpidament al temple i va veure una escena increïble: el foraster havia encès un foc i s'estava escalfant. Va observar que faltava un Buda de fusta, i va preguntar: “On és l'estàtua?”. L'altre va assenyalar el foc amb un gest i va dir: “Vaig pensar que em moriria de fred...”.

El sacerdot va cridar: “Està boig? Saps què has fet? Era una estàtua de Buda. Has cremat el Buda!”. El foc s'anava extingint a poc a poc. L'asceta el va contemplar fredament i va començar a remoure'l amb el seu bastó.

“Què estàs fent ara? Va vociferar el sacerdot.

“Estic buscant els ossos del Buda que, segons tu, he cremat”.

Més tard, el sacerdot li va referir el fet a un mestre zen, que li va dir: “Segurament ets un mal sacerdot, perquè has donat més valor a un Buda mort que a un home viu”.

(Conte zen)