En un país remot, ple de muntanyes i praderies, vivia un pastor molt bromista. Tots els dies havia de pujar a uns pasturatges que es trobaven a dalt d'un mont i, com que s'avorria mentre les ovelles pasturaven, se li acudien moltes bromes. Va posar-ne una en pràctica. Ara veureu què va passar. Des del pla se sentia amb tota claredat tot el que cridava al mont. Així que el nostre pastor, per enganyar als seus veïns, va cridar un dia amb veu suplicant: Auxili! Socors! El llop ha sortit de la seva cova i ve corrent cap aquí per menjar-se les meves ovelles!

Els altres pastors i els pagesos de la vall van abandonar immediatament les seves tasques, van agafar les seves garrotes i, tan de pressa com se'ls permetia la seva força, van grimpar pels penya-segats fins a arribar on el jove apallissava el seu ramat. Quan van arribar, suats i ofegats, van veure al pastorcillo mort de riure i les ovelles pasturant tranquil·lament al seu voltant.

Va fer-ho així i una altra vegada més. Tampoc la segona van deixar de pujar els seus veïns, els quals es van enfadar moltíssim en arribar i veure que el pastor els havia tornat a enganyar. Però un dia, estant al mateix lloc, el llop es va presentar de debò i el pastorcillo es va desgarronar, va plorar i va cridar cridant als seus veïns. Però ells, creguent que era una altra broma, no es van moure del poble i el llop es va menjar tot el ramat.