"A Persia hi havia una ciutat on tots els habitants eren cecs. Va passar que un dia va passar un rei amb el seu exèrcit i va acampar-hi. Per fer ostentació del seu prestigi, va mostrar un elefant enorme i imponent. Als habitants els va venir el desig d'apropar-se a aquell elefant i conèixer aquell monstre.

I molts d'aquells cecs es van apropar a l'elefant per adonar-se, a la manera dels cecs, de la seva forma i figura. I no podent veure'l amb els ulls, el van tocar amb les mans. Qui li va tocar una part i qui una altra, i així cadascun va conèixer només una part. I cadascun es va formar una idea absurda, cadascun va adaptar la seva ment a una imatge fantàstica. Aquell que li havia posat la mà a l'orella, preguntant als altres sobre l'elefant, va dir:

- "És una forma immensa, tosca i ampla com una catifa". Aquell que amb la mà havia aconseguit arribar a la trompa, va dir:

- "L'he conegut bé. És com un tub buit, una cosa terrible, un instrument de destrucció". Finalment, aquell que havia tocat les sòlides i formidables potes de l'elefant, va dir:

- "Té precisament la forma d'una columna ben tornejada".

Tots havien vist una sola part, i tots s'havien forjat a la seva ment una idea que distava molt de la realitat. Així els passa a les persones quan intenten imaginar com és Déu."

(Conte persa)