“Una nit un home va tenir un somni. Va somiar que anava passejant per una gran platja. A mesura que caminava, s'anava projectant a la seva ment la pel·lícula de la seva vida. Es va adonar que a cada escena de la pel·lícula de la seva vida existien dos parells d'empremtes a la sorra: les seves i les del seu Déu.

Quan la darrera escena de la seva vida va aparèixer davant seu, va tornar a mirar retrospectivament les empremtes sobre la sorra de la platja. Aleshores va notar que moltes vegades al llarg de la seva vida només hi havia un parell d'empremtes... Va comprovar que això passava en els moments més difícils de la seva existència.
Va arribar a preocupar-se en gran manera per aquest fet, i va preguntar al seu Déu: -“Senyor, tu em vas dir una vegada que si decidia seguir-te, caminaries sempre amb mi... No obstant, he notat que durant els moments de la meva vida en què tenia més dificultats i problemes tan sols existia un parell d'empremtes. No comprenc per què quan et necessitava més m'abandonaves”.

Déu li va respondre:

- “Fill, t'estimo i mai t'he abandonat. En els moments d'angoixa i patiment, quan tu has contemplat només un parell d'empremtes, eren els moments en què jo et transportava als braços”.