Un rector nord-americà, amb un gran sentit de l'humor, cansat de les mil i una excuses que li donaven els seus feligresos per no assistir a missa, va publicar al fullet parroquial deu raons per justificar "no banyar-se":
- No em banyo perquè em van obligar a fer-ho quan era petit.
- La gent que es banya són uns hipòcrites, perquè pensen que ells són els més nets que els altres.
- Hi ha tantes marques i classes de sabó que no sé quin triar.
- Jo tenia la costum de banyar-me, però fa temps que ho vaig interrompre.
- Em banyo només en ocasions especials, com ara Nadal o Pasqua.
- Cap dels meus amics es banya.
- Tornaré a banyar-me quan sigui més vell i més brut.
- Jo no puc malgastar el meu temps banyant-me.
- El lavabo mai està adequat al clima: a l'hivern massa fred i a l'estiu massa calorós.
- La gent que fabrica els sabons només ho fa per guanyar diners. A ells els importa si em banyo o no.