Tots sabem qui va ser Josep, fuster de Natzaret, espòs de Maria, la mare de Jesús. D'ell no es recull cap paraula en tot l'Evangel·li. Potser aquesta lliçó silenciosa de sant Josep ens pot ensenyar molt en un món on parlem més del que pensem i a vegades diem més del que sentim. És difícil avui dia, immersos en la imatge, el soroll i el so, callar i meditar en el silenci. Sovint escoltem però no escoltem, llegim però no pensem, diem però no dialoguem. Caminem amb els auriculars posats o el mòbil a l'oïda però som incapaços de mirar i escoltar qui passa al nostre costat.

Sant Josep va parlar més amb gestos i silenci que amb paraules; va parlar amb la seva humilitat; va parlar amb la seva obediència, acceptant el que Déu li demanava; va parlar amb la seva feina feta d'esforç i entrega; va parlar amb la seva responsabilitat dedicant-se totalment a la tasca que se li havia encomanat. És el patró de l'Església i en la seva festa es recorda el dia del Seminari per pregar al Senyor per les vocacions a la vida religiosa i sacerdotal.

El P. Manyanet va trobar en sant Josep un model i exemple per a tots els religiosos de la congregació que va fundar i per als pares.