“Tres granotes van caure en una galleda plena de llet. La primera, pessimista, va pensar de seguida que no hi havia res a fer. Desanimada va romandre quieta i de mica en mica es va anar enfonsant fins que es va ofegar.

La segona, lúcida raonadora, va pensar que podria sortir de problemes fent un gran salt. Amb la idea fixa en la ment va calcular els valors algebraics de la trajectòria, va trobar equacions parabòliques i dinàmiques, després va fer el salt. Però embrancada com estava a les seves elucubracions, no s'havia notat que la galleda tenia un mànec. I contra el mànec va anar a destrossar-se.

La tercera granota tenia un gran desig de viure. No va reflexionar gaire, però volia sortir d'aquell problema. No va saber fer res més que expressar aquest desig: es va moure, es va agitar, es va rebel·lar contra la seva sort... i tant es va moure i va lluitar que la llet es va tornar mantega, sacsejada per tant moviment. I aquesta tercera granota va ser la que es va salvar”.