Durant set anys no vaig poder fer ni un pas. Dia i nit caminava amb les meves crosses... gairebé arrossegant-me pel fang dels mil camins de la meva terra.

Vaig anar a un gran metge i li vaig explicar el meu cas.
—Per què portes crosses? —em va preguntar.
—Perquè estic invàlid —li vaig respondre.
—No és estrany —em va dir el metge—, prova de caminar sense crosses. Són aquests trastos els que t'impedeixen caminar. Deixa aquestes crosses encara que hagis de caminar a quatre grapes.

I abans que pogués reaccionar, el gran metge, rient com un monstre, em va arrencar les crosses de les mans i me les va trencar a l'esquena. I sense deixar de riure, les va llençar al foc.

Ara estic curat, camino amb normalitat. Em va curar una riallada i una veu que em va dir que havia de trencar les meves crosses. És cert que, de tant en tant, quan veig al meu camí pals o alguna cosa que s'assembli a les meves crosses, camino pitjor durant unes hores. Però estic content malgrat tot: he après que, a la vida, l'important és trencar les crosses i ajudar que altres també trenquin les seves.

(B. Brecht)